El comtat de Moha fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada a la riba dreta del Mehaigne, dins el país d'Haspengouw. Originalment fou una senyoria que va adoptar el títol de comtat perquè fou governada pels comtes de Dagsburg a Alsàcia. No era un dels quatre pagus en què es va fraccionar Haspengouw però si estava dins aquest país. Els senyors de Moha foren comtes de Dagsburg quan l'hereva d'aquests comtat es va casar amb Albert II. Els comtes de Loon reclamaven Moha però es va produir un acord el 1197 amb un repartiment del territori si el comte de Dagsburg moria sense hereus; no obstant aquest arranjament fou anul·lat pel testament que nomenava el duc de Brabant com a hereu únic de Moha. Malgrat l'acord, el comte Albert III va vendre les seves terres a Hug de Pierrepont, príncep-bisbe de Lieja, el que no va agradar gaire a Enric I de Brabant. Això va ser l'inici d'una sèrie de batalles i querelles entre el ducat i el bisbat.